Fa quinze dies, l’editorial independent Raig Verd va difondre un comunicat en el qual explicaven que estaven passant un mal moment econòmic fruit d’una forta baixada de vendes a les llibreries.
A mi el que em va semblar més greu és que demanessin aportacions voluntàries, quan tens un negoci has de valoritzat el teu producte i demanar "caritat" —entre cometes perquè no vull que soni a crítica— és una mala via.
Per d'altra banda jo si que penso que les xarxes com X, Instagram i Tik Tok generen un ambient tòxic, valgui la pena dir que llenço la primera pedra, crec que tots hi hem caigut. Pel que fa a la visibilitat del català també crec que ho tenim fumut, la "reelització" de la literatura ens està matant. Sense més, encantat de llegir-te.
Raig Verd no demana diners a canvi de res, ells tenen una oferta de productes que demanen que la gent compri. En aquest sentit, em sembla legítim.
Sí, les xarxes poden generar un ambient tòxic, però també depèn de com les fem servir, de qui seguim, qui ens segueix, com hi interactuem, etc. El que vull dir és que, si el problema és a llibreries, el problema l'hem de cercar, en primer lloc, al que ha passat a llibreries, i Raig Verd no en va dir res al comunicat.
Sobre la «reelitizació». En part hi estic d'acord. Per a mi, el problema, és que en català tenim grans mancances en molts gèneres. La conversa als pocs mitjans que tenim també se centra en poques editorials i pocs autors, excepte quan són de fora, que tampoc són molts en termes absoluts.
Crec recordar que si que van demanar aportacions voluntàries, de totes maneres només hi ha un camí per vendre més, i és el camí que fan totes les editorials del planeta. Títols disruptius, generar debat, i col·locar-lo en grans mèdies. No som diferents.
Estoy muy de acuerdo con tu diagnóstico. Es más, a veces me pregunto si finalmente no habrá que claudicar y trabajar para los grandes grupos. ¿Desvirtúa el contexto editorial un buen libro? ¿Podemos publicar talento desde sistemas corrompidos? No me gusta la idea, pero no sé si tendremos alternativa.
(Aunque yo, personalmente, antes me vuelvo al mundo fanzine).
Creo que, como en otros ámbitos de la vida, solo habrá espacio para lo muy grande o lo muy pequeño, salvo algunas excepciones de nicho, o que hayan logrado una posición muy fuerte por la razón que sea.
En cuanto a los sistemas corrompidos... el problema es que el sistema editorial español está corrompido hasta los cimientos. Publicamos talento pese a este sistema. Las instituciones públicas y privadas están dominadas, cooptadas y controladas por los grandes grupos, sean editoriales o cadenas de librerías y grandes superficies. Las cartas están marcadas desde hace mucho tiempo, pero sobre todo desde que el Grupo Planeta se convirtió en un monstruo, hace ya varias décadas.
Visto todo esto, el fanzine me parece un buen refugio.
Article molt aclaridor i complet, gràcies.
Alguns comentaris:
A mi el que em va semblar més greu és que demanessin aportacions voluntàries, quan tens un negoci has de valoritzat el teu producte i demanar "caritat" —entre cometes perquè no vull que soni a crítica— és una mala via.
Per d'altra banda jo si que penso que les xarxes com X, Instagram i Tik Tok generen un ambient tòxic, valgui la pena dir que llenço la primera pedra, crec que tots hi hem caigut. Pel que fa a la visibilitat del català també crec que ho tenim fumut, la "reelització" de la literatura ens està matant. Sense més, encantat de llegir-te.
Gràcies, Guerau.
Raig Verd no demana diners a canvi de res, ells tenen una oferta de productes que demanen que la gent compri. En aquest sentit, em sembla legítim.
Sí, les xarxes poden generar un ambient tòxic, però també depèn de com les fem servir, de qui seguim, qui ens segueix, com hi interactuem, etc. El que vull dir és que, si el problema és a llibreries, el problema l'hem de cercar, en primer lloc, al que ha passat a llibreries, i Raig Verd no en va dir res al comunicat.
Sobre la «reelitizació». En part hi estic d'acord. Per a mi, el problema, és que en català tenim grans mancances en molts gèneres. La conversa als pocs mitjans que tenim també se centra en poques editorials i pocs autors, excepte quan són de fora, que tampoc són molts en termes absoluts.
Gràcies que siguis aquí, anem xerrant.
Crec recordar que si que van demanar aportacions voluntàries, de totes maneres només hi ha un camí per vendre més, i és el camí que fan totes les editorials del planeta. Títols disruptius, generar debat, i col·locar-lo en grans mèdies. No som diferents.
Estoy muy de acuerdo con tu diagnóstico. Es más, a veces me pregunto si finalmente no habrá que claudicar y trabajar para los grandes grupos. ¿Desvirtúa el contexto editorial un buen libro? ¿Podemos publicar talento desde sistemas corrompidos? No me gusta la idea, pero no sé si tendremos alternativa.
(Aunque yo, personalmente, antes me vuelvo al mundo fanzine).
Creo que, como en otros ámbitos de la vida, solo habrá espacio para lo muy grande o lo muy pequeño, salvo algunas excepciones de nicho, o que hayan logrado una posición muy fuerte por la razón que sea.
En cuanto a los sistemas corrompidos... el problema es que el sistema editorial español está corrompido hasta los cimientos. Publicamos talento pese a este sistema. Las instituciones públicas y privadas están dominadas, cooptadas y controladas por los grandes grupos, sean editoriales o cadenas de librerías y grandes superficies. Las cartas están marcadas desde hace mucho tiempo, pero sobre todo desde que el Grupo Planeta se convirtió en un monstruo, hace ya varias décadas.
Visto todo esto, el fanzine me parece un buen refugio.
Gracias por estar ahí.