Raig Verd i l’error de diagnòstic de l’edició independent en català

Fa quinze dies, l’editorial independent Raig Verd va difondre un comunicat en el qual explicaven que estaven passant un mal moment econòmic fruit d’una forta baixada de vendes a les llibreries. Després de la primera lectura, l’anàlisi del comunicat em va semblar plausible, però repassant els seus arguments vaig començar a veure-hi problemes. I els problemes de diagnosi de Raig Verd són els problemes de diagnosi de l’edició independent en català.

Raig Verd ve a dir que la baixada de vendes és fruit de la manca de visibilitat a xarxes i de la seva incapacitat de competir en promoció i publicitat en l’entorn digital. Citaré els fragments amb la seva argumentació i explicaré per què s’equivoquen. El primer fragment diu:

L’allau de publicacions dels últims anys dificulta que els lectors arribin a les nostres publicacions i a les de moltes altres editorials com la nostra.

La realitat diu una altra cosa. Segons dades de la Federación de Gremios de Editores de España, els títols publicats en català i castellà, des de 2012, han estat els següents (ordre cronològic invers, inclou paper y digital, i tant novetats com reimpressions i reedicions):

No hi ha hagut cap augment anual significatiu de títols en català des del naixement de Raig Verd, mentre que les fluctuacions dels títols publicats en castellà s’han mantingut dins dels marges habituals. El text de Raig Verd continua dient:

Els canvis en l’entorn digital acompanyen aquesta deriva homogeneïtzadora, amb algorismes que eviten la denúncia i que silencien la part més compromesa del nostre projecte amb el feminisme i l’antiracisme o la denúncia de l’emergència climàtica, la transfòbia, el colonialisme i l’imperialisme.

En aquesta qüestió hi entraré quan arribem a la davallada de vendes a llibreries. Ara continuem amb el tercer fragment:

Quan vam començar, les xarxes socials ens permetien un contacte directe amb els lectors, una relació personal on intercanviàvem impressions sobre els llibres que fèiem que també ens ajudava a fer-los arribar a més lectores. Però avui això ja no és possible perquè, d’una banda, els nostres hàbits i la nostra manera d’interactuar a les xarxes socials han canviat i, de l’altra, les xarxes afavoreixen un tipus de contingut molt més insubstancial malgrat els esforços de molts projectes que ens semblen imprescindibles per difondre la nostra llengua i la nostra literatura. (Bé, molts lectors ens dieu que ja no us arriba informació de les nostres novetats o d’altres editorials independents com abans a través de les xarxes socials. Una forma de estar sempre informats és subscriure-us al nostre butlletí.)

És cert que els usos de les xarxes socials han canviat. També és cert que els algorismes dirigeixen la nostra atenció d’una altra manera, i només cal pensar en què li ha passat a Twitter, o com s’ha degradat la qualitat dels resultats de cerca a Google. El problema, en el cas de Raig Verd, és que una correlació no implica causalitat. És evident que algun impacte haurà tingut, però no podem afirmar una causalitat directa i proporcional entre la visibilitat digital i la venda a llibreries. Raig Verd acaba la seva argumentació d’aquesta manera:

Aquest any hem patit cada mes una facturació a llibreries d’un 30% per sota de l'any anterior, i aquest mes [entenc que volen dir a mitjans de juny] ja és del 35%. No podem negar que es tracta també d’una qüestió de recursos i de poder, no tenim la capacitat d’inundar les xarxes de publicitat perquè els nostres llibres arribin arreu, ni de captar lectors en butlletins especialitzats i és difícil trobar el nostre fons a les llibreries, fins i tot autores com Aleksiévitx, Ali Smith o Ursula K. Le Guin. No tenim un departament de màrqueting que revisi les metadades dels nostres llibres per posicionar-los millor, ni som expertes en SEO i posicionament a Google. Fem fotos i vídeos per instagram com millor sabem, i programem bluits per xarxes fins i tot mentre anem en metro o en tren, i no, no tenim un estudi, ni un community manager.

Hem arribat al moll de l’os, i aquí sí que parlarem de visibilitat, però de l’analògica, no la digital. Em sorprèn que una editorial amb més de deu anys de recorregut, ben distribuïda i ben acompanyada pels integrants de l’associació Llegir en català no esmenti el principal problema que les editorials independents de tota mena —incloent les que publiquen en qualsevol llengua a Espanya—, pateixen des de finals de 2020: la minva constant i persistent de l’espai a la llibreria i, per tant, de la visibilitat a les taules de novetats.

La competència s’ha endurit molt causa d’una sèrie de factors relacionats amb els dos grans grups a Espanya, el Grupo Planeta i Penguin Random House, i amb el principal grup a Catalunya, Abacus Futur. El primer factor té a veure amb les facilitats que els grans grups van donar a moltes llibreries per pal·liar els efectes de la pandèmia el 2020: van ajornar liquidacions i el cobrament de factures fins que arribessin temps millors, i un cop arribats, es van cobrar els interessos en forma d’espai a les taules de novetats. Des de llavors, l’espai dels grans grups ha augmentat i els dels independents s’ha encongit. Menys espai a llibreria implica menys visibilitat,i els lectors tenen menys possibilitats de veure els llibres de les editorials perjudicades (sobretot les novetats) i, per tant, de comprar-los.

El segon factor concerneix a Penguin Random House i, en menor mesura, a Abacus Futur. El 2012, la producció en català de PRH era petita en comparació amb els títols en castellà i estava reunida en un sol segell, Rosa dels vents. En els últims cinc anys, el grup ha comprat l’editorial independent La Campana (2019), ha comprat La Magrana (2020; era propietat de RBA), i ha creat Debutxaca. L’impacte d’aquests tres segells podria semblar menor, però en tan poc temps i dins de les economies d’escala d’un gran grup els números s’han de fer d’una altra manera.

D’entrada, la integració dels segells els ha permès ser més eficients, és a dir, fer més diners invertint-ne menys; PRH també ha accedit al fons de les editorials, especialment el de La Campana, que encara tenia i té alguns títols força rendibles. Han reorientat i augmentat la producció, de manera que en aquest cas sí que hi ha hagut un augment —per bé que modest dins el total—, de títols a la venda. Però la gran diferència rau en que, si fins 2019 l’editorial La Campana havia de competir per l’espai a llibreria amb la resta de reconegudes editorials independents en català, des de la seva incorporació ha gaudit de la força comercial de PRH. El 2020 l’editorial La Magrana gairebé era morta, però PRH la va ressuscitar, va tornar a publicar, i aquests títols gaudeixen del mateix tracte comercial que els de La Campana. Amb la nova Debutxaca ha passat el mateix.

Pel que fa a Abacus Futur, va néixer de la compra per part de Som Abacus i Jaume Roures de les vuit editorials literàries d’Enciclopèdia Catalana: La Galera, Univers, Catedral, Elastic Books, Viena, Kaji, Bridge i Rata. Amb aquesta compra i el naixement d’Abacus Futur a principis de 2024, el nou grup ja representa vora el 8% del mercat en català, i això li atorga una influència sistèmica, potser no tan forta si la comparem amb Grupo Planeta i PRH, però onerosa si tenim en compte la mida de la gran majoria d’editorials en català. Seria lògic pensar que la presència dels esmentats segells, sumats als que ja tenia Som Abacus (Amsterdam, Ara Llibres i La Casa dels Clàssics) i els que va aportar Roures (Navona i Arcàdia) s’haurà vist reforçada en detriment de les editorials independents en català.

Des de 2020, la pressió comercial cada cop més forta dels grans grups ha tingut una derivada tan inesperada com indesitjable per al llibre en català: tan Planeta com PRH han omplert l’espai guanyat amb títols rendibles, i a Catalunya, excepte el dia de Sant Jordi, aquests títols són en castellà. Resultat: els llibres de les editorials independents en català han perdut espai en benefici dels títols en català dels grans grups, sobretot els nous de PRH (Grupo Planeta fa anys que controla Grup62) i d’Abacus Futur, però també han cedit espai a favor de títols en castellà. Aquesta és una doble pèrdua de quota de mercat contra la que costa molt lluitar. Si fins fa un parell d’anys el 65% del negoci era en castellà i el 35% en català (sense comptar altres llengües molt poc significatives), ara ja és del 70 i el 30, respectivament. I aquests cinc punts de pèrdua de negoci per al català fan molt més mal que el guany equivalent per al castellà.

Aquesta pressió comercial molt més forta ha creat la percepció que hi havia un augment de publicació; aquesta percepció s’ha vist reforçada per l’allau de novetats de l’últim Sant Jordi, que ha causat molts més problemes als llibreters que de costum. Però és això, una percepció. Les dades són tossudes: no es publiquen més llibres que fa deu o quinze anys.

Ara, permeteu-me que recuperi el segon fragment:

Els canvis en l’entorn digital acompanyen aquesta deriva homogeneïtzadora, amb algorismes que eviten la denúncia i que silencien la part més compromesa del nostre projecte amb el feminisme i l’antiracisme o la denúncia de l’emergència climàtica, la transfòbia, el colonialisme i l’imperialisme.

Em sap greu dir-ho, però la denuncia, el feminisme, l’antiracisme, l’emergència climàtica, la transfòbia, el colonialisme i l’imperialisme no són temes marginals ni exclusius de Raig Verd, hi ha un munt d’editorials que s’hi dediquen, fins i tot els grans grups. Però, a més, els algorismes no funcionen així: no eviten, no silencien. Privilegien una mena de contingut no gaire recomanable, però qui acostuma a cercar els temes esmentats els continua veient. És cert que les cerques a Google s’han degradat, que el SEO no és el que era i se n’ha abusat fins al punt de desvirtuar la seva funció, però això ha afectat tothom per igual, si més no a totes les petites empreses, incloent les editorials independents. Per tant, no pot ser un fet decisiu per si mateix. Menys encara si l’ensulsiada s’ha produït a les llibreries.

Deia Arthur C. Clarke que qualsevol tecnologia prou avançada és indistingible de la màgia. Ara ho estem veient amb unes intel·ligències artificials capaces de deixar obsolet el test de Turing, una tecnologia que sembla destinada a substituir el funcionament dels cercadors tal i com els coneixem des de fa més de vint anys i que s’ha adaptat a la tendència progressiva, que va començar ja fa anys, de preguntar-li coses a Google amb llenguatge natural. Però, en essència, la feina comercial de l’editor i el distribuïdor a llibreria —i a la resta de punts de venda físics— gairebé no ha canviat els últims deu anys, no des del naixement de Raig Verd.

Hi ha quelcom que sí que ha canviat, amb el problema afegit que no disposem de dades fiables per dimensionar el canvi. Durant la pandèmia, un munt de lectors de llibres de paper va passar a comprar-los per Internet. Alguns van fer l’esforç d’encarregar-los a la seva llibreria habitual tingués o no tingués botiga web, però la majoria van recórrer als sospitosos habituals: Amazon, Casa del Llibre, FNAC. Mentre que Casa del Llibre i FNAC entren a les estadístiques com a cadenes de llibreries o grans magatzems integrant-hi les dades de vendes on-line, Amazon no publica dades de vendes. Un cop superat el confinament, molts lectors van tornar a les llibreries, però també n’hi va haver molts que van consolidar el seu nou hàbit de compra. Fixem-nos en el següent gràfic amb dades de 2023 i 2012 on es preguntava on s’havia comprat l’últim llibre:

Font: Hábitos de lectura y compra de libros en España 2023. Federación de Gremios de Editores de España. No inclou els llibres de text.

Els informes dels anys 2018, 2019 i 2020 també documenten el següent ascens de vendes per Internet, respectivament: 14,2%; 19,0% i 24,6%. D’aquesta manera, la pandèmia va acabar de consolidar un augment que ja venia fort d’anys enrere, i el màxim beneficiat d’aquest augment ha estat Amazon.

S’ha de dir que el lloc de l’última compra no ens mostra tot el comportament dels lectors, i per il·lustrar-ho podem veure aquest gràfic, extret del mateix document:

Font: Hábitos de lectura y compra de libros en España 2023. Federación de Gremios de Editores de España. No inclou els llibres de text.

La suma dels diferents llocs de venda no suma 100 perquè és un qüestionari de resposta múltiple, però deixa ben clar que el segon lloc, tant pel que fa a última compra com a lloc de compra habitual, és Internet. Això indica que el lector habitual ha integrat la compra a Internet, però que quan li va bé continua comprant a llibreries, cadenes, etc.

Vull deixar molt clar que, independentment de si la diagnosi és més o menys encertada, Raig Verd és una editorial que ha fet una gran feina des de que va néixer. No ens podem permetre perdre-la. Aquí no hem parlat de qualitat literària, sinó de la seva percepció del problema.

Totes les dades que he utilitzat són de lliure accés, i són a l’abast de tots els professionals del llibre i dels periodistes culturals. Per què fa mesos que editors, llibreters i periodistes s’entesten a dir que es publica massa en català? Per què els periodistes no fan la seva feina, van a les dades —tant que es va parlar al seu dia de «periodisme de dades»; el bon periodisme sempre ha estat de dades— i contrasten les percepcions? En català no es publica més del que es publicava quan va néixer Raig Verd, i tampoc es publica massa en termes absoluts, però aquest serà el tema d’un futur article.

Adenda: just quan acabava d’escriure aquest article, Crític ha publicat una entrevista a Laura Huerga, fundadora i editora de Raig Verd. Com que de moment és rere el mur de pagament no l’he pogut llegir, però convido a qui pugui fer-ho que ho faci. Segur que és interessant.